Cada matí et fèiem un petó i despertaves...Des de la teva habitació es veia el mar, recordes?
Era l'habitació 956 de l'hospital, on vam viure l'estiu més intens i colpidor de les nostres vides.
Ara, que somies cada dia interminablement, ja no crec que despertaràs un dia i tot haurà estat el somni d'una altra vida.
Sa somiadora, de Rafael Jofre i José Diego, sembles tu, estirada a terra, adolescent, ballarina preciosa dormint al mig d'una tarda lluminosa de primavera.
Tu no ho saps, però visc en el teu somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada