dissabte, 24 de desembre del 2016

Un minut (etern) de felicitat

Avui, en aquesta nit tan màgica i la vegada tan fràgil, vull recordar-te en un d'aquells moments de felicitat que tinc gravats molt endins, que em porten a sentir-te molt a prop meu, com si encara estiguéssim allà mateix, tu i jo, i pogués veure els teus ulls expectants i riallers esperant el moment màgic del conte. Com esperaves l'arribada de la nit, Alèxia! Va ser el nostre racó de pau les primeres setmanes a l'hospital, recordes? 

Et vam regalar una caixeta, que contenia una capseta de música i una bosseta de contes. La durada de la música era d'un minut. Cada nit, a l'hora d'anar a dormir, tancàvem els llums, tu o jo triàvem a l'atzar el conte (eren cartetes), que ja tenia la llargada adient per aquell minut de música, donàvem corda a la capseta i jo et llegia el conte. Recordo que sempre, sempre indefectiblement, t'adormies abans del final del conte. Llavors jo el guardava a la caixeta, deixava que s'acabés la música i mirava tendrament com t'endinsaves, feliç i tranquil·la, endins del somni.

Era el nostre minut etern de felicitat. 

Avui sento, en aquesta llarga nit de Nadal, com ens acarona l’amor immens d’aquelles nits, filla, i ressonen de nou en mi aquells contes i aquella música, com un fanal tremolós de felicitat possible.


El cuento

Todo sucedía 
cuando llegaba el sueño:
apagábamos las luces
de la habitación
y en noche cerrada
abría la cajita,
le daba cuerda
y dejaba sonar
la dulce canción.

Entonces
tomaba una carta 
al azar
y te leía el cuento
de aquella noche
y fuera 
la historia que fuera
tus ojos brillaban
como el primer día,
desaparecía el tiempo
y volvías a ser
la preciosa niña
que esperaba sólo
aquel instante preciso
para ser feliz.

Era sólo un minuto
más o menos
(la cuerda
no era exacta)
pero siempre
al final del cuento
te dormías
tranquila y sosegada
y entrabas en el agua
sigilosamente
como la sirena dulce
de tus sueños
libre y misteriosa,
confiada
en el amor inmenso
de aquella música.

Tu encendías
pacientemente
los trémulos fanales
de aquellas noches
en las que éramos
y soñábamos
desesperadamente
felices.


Coves Noves (Menorca)
5 d'agost de 2010