Capvespre
Quan les aigües del temps s’han reposat
perquè la teva pedra ja és al fons,
continuem encara
mirant cap al racó de la saleta
on avui fa vuit anys que ja no hi ets.
Feta només de temps,
veig com tornes en l’aire del capvespre.
Però, de veritat, ara, on estàs?
I tu, amb un somriure assenyales
la teva mare que, tancant el llibre,
s’alça i també em somriu i encén el llum.
© Joan Margarit
No era lluny ni difícil
(Ed. Proa, 2010)
