Puede ser

...Alèxia, que toda tu risa le gane ese pulso al dolor...

Algo puede mejorar, 
algo que pueda encontrar 
algo que me de ese aliento 
que me ayude a imaginar 
y yo lo quiero lograr, 
ya no quiero recordar, 
y darle tiempo a este momento 
que me ayude a superar 
que me dé tu sentimiento.

...cantaves i cantaves sense temps en el teu concert imaginari, on tu eres la reina...vas tancar els ulls i la teva veu va ser presència total i riu de vida... 

Puede ser que la vida me guíe hasta el sol 
puede ser que el mal domine tus horas o
que toda tu risa le gane ese pulso al dolor,
al dolor...al dolor...

La cambra fosca es feia llum amb el teu cant, no hi havia passat ni futur, només la teva veu, que ara sento dins meu i que em fa vibrar de força i de llum, d'enyor i d'esperança...

Algo puede mejorar, 
algo que pueda encontrar 
que me ayude a imaginar
Y yo lo quiero lograr...

T'estimo, filla, i canto amb tu infinitament aquest Puede Ser que la vida ens va regalar, aquesta finestra que vam obrir un dia, quan ens vam poder conèixer i compartir, durant un temps feliç, un petit bocí d'eternitat...

Ballarina

De sobte, Ella emmudí.

I tota l’habitació s’encongí, amb Ella.

Encerclà la nit i s’empassà una papallona fosca.

Els dits somreien en acostar-se.

Hi ha qui fou pres de l’instant abans,

que només Ella sent; pregonava l’hivern

quan les fulles encara ombrejaven els arbres.

Des de les amples espatlles he tremolat

i els nostres noms s’han envellit, abreujats

damunt el silenci d’un sol prec.

Oh ballarina! Oh tu, la gran encantada!

El teu ball era poderós, com creixen alguns arbres,

dues ramades de flors t’enlairaven les mans

i s’estenien les ombres d’aquells petits salts

com una caiguda vora una caiguda d’hores

que morir no saben.

T’estenies com el relleu atzarós d’allò destruït.

A vegades no te n’adones, que feies créixer

cues de peix com el conjur idíl·lic del cel.

Tanmateix, demano: no em feu viure.

No em feu viure que li han pres el ball,

que he perdut aquell ball seu que

tant m’agradava tindre.

© Mar Schoenenberger

L’hivern dels cecs

Part II: Reclam a la fosca (2005-2010)

Llibre d'absències

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

Llibre d’absències

1985

Roses                                 © Carme