Dos o tres anys abans de morir, en Martí i Pol va participar en l'aula Carme Serrallonga, de l’Isabel de Villena, l'escola de la Mar, el Pau i l’Alèxia. Recordo que era el curs d’en Pau, pot ser el 2001, i la dona d’en Martí i Pol (la Montserrat) va llegir alguns poemes del mestre. Després, els nens li van dedicar unes cançons al poeta. Recordo el seu somriure perenne, la seva amabilitat, la seva bondat, la serenitat i l’alegria constants que desprenia la seva presència. Han passat molts anys, però tinc un record molt viu d’aquell moment. Ara, llegint aquests versos dedicats a la seva primera dona, la Dolors, no m’he pogut estar de portar-los al blog de l’Alèxia. Parlem de tu és un poema que parla de l’absència, però sobretot evoca aquells moments quan penses en el teu ésser estimat amb un amor infinit, que per uns moments ho inunda tot, fins i tot la tristesa per la seva absència, parla d’aquells moments quan, a voltes, el record no és necessari, perquè portes la persona estimada tan endins, que ja forma part indivisible de la teva vida. Parlem de tu.
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonen-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i no estimaves,
del que feies, deies o senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol
Llibre d’absències
1985
