dilluns, 16 de gener del 2012

FELICITATS!

Gràcies per tot el que vam compartir, Alèxia. Et recordem avui encara més, la teva alegria, els teus colors, la teva actitud decidida per viure i compartir. Tots cinc érem, i serem sempre una família.

Tal i com eres, aquí tens aquest dibuix de tu que ha fet la teva mare, com ho feies tu: primer en blanc i negre, amb molts detallets, i després els colors, com a tu t’agradava:


Juntes, abraçades, ella i tu escoltàveu aquesta cançó, moments feliços que perduren molt endins: 


♫  No tinguis por, que ella et sosté sempre, segura i càlida, figures que ballen gràcils en la memòria... ♫

Moltes felicitats!

dimarts, 10 de gener del 2012

Adolescència

Avui penso tremendament en tu, Alèxia, en una connexió molt íntima i càlida, i em ve a la memòria, de forma immediata, un poema de Vicente Aleixandre que em va quedar gravat a la meva joventut (un dels meus poemes favorits) i una foto teva amb una amiga, una nit de festa en els campaments de l'estiu de 2006 amb la UEC de Gràcia, quan tenies 11 anys, i on ja s'endevina com eres, com anaves a ser en els propers anys, una noia bonica i molt bona persona, una noia alegre, segura i contenta de viure el seu temps, la seva vida.
Així em vens avui, directa, sencilla, feliç, i no vull deixar-te marxar, malgrat que et sé lluny, molt lluny, i et sento aprop, molt aprop alhora, i no sé com resoldre aquest estrany misteri del viure. 
Molts petons del teu pare que t’estima i t’estimarà sempre.



Adolescencia
Vinieras y te fueras dulcemente,
de otro camino
a otro camino. Verte,
y ya otra vez no verte.
Pasar por un puente a otro puente.
—El pie breve,
la luz vencida alegre—.
Muchacho que sería yo mirando
aguas abajo la corriente,
y en el espejo tu pasaje
fluir, desvanecerse.
Vicente Aleixandre, Ámbito (1928)