NOIA A LA FINESTRA
(Del llibre L’ordre del temps, de Joan Margarit)
La lluna esgarrinxada
per branques de pruneres
és de color de vi
davant la teva cambra.
Sense remor, els arbres
fan ombra damunt l’herba;
els camps verd fosc de blat
vénen de l’horitzó
fins arran de la casa.
De tant en tant se sent
la flauta d’un mussol
des de dins la nit roja.
Un dia aquesta lluna
tornarà a la finestra
interior del somni.
En la cambra perduda
dels teus quinze anys una òliba
et parlarà de nits
que hauran fugit per sempre
i et portarà un record
tendre, suau, propici
del pare i de la mare.
