Aquesta nit has tornat
sigil·losament
(no tenies son)
has travessat lleugera
la nostra habitació
i t'has assegut
al meu costat del llit
com abans, amb cura
per a no despertar-me
he sentit el teu cos
el pes del teu cos
acaronant-me
i no he gosat
obrir els ulls
tu m'has mirat
tranquil·la
i en aquest bressol
silenciós d'esperes
i incerteses
tu hi eres, vivies
era el nostre joc
previ al nou dia:
esperaves el primer signe
de vida
per a abraçar-me
però avui no m’he atrevit
ni tan sols a respirar:
no he volgut obrir els ulls
i despertar-te.
