Potser
volant
de s'Illa de l'Aire
a Cala Murtra,
aquell racó feliç
on amb ells jugaves
en els petits bassals
entre les roques,
el seu plomatge negre
roent a contrallum
de ta infantesa nua
o potser tornant
de Cala Murtra a Nura
guiada pels focs de nit
de s'illa
fins aquest jardí
que vam bastir per tu,
on t'esperàvem cada estiu
veient com creixies
en el vol majestuós
dels corbs marins
en el capvespre.
Capbussada en el mar
dels records
o enlairada en el blau
lluent d'un estiu
misteriós i invencible,
guaitarem sempre el cel
o el teu jardí joiós
esperant el teu pas
silenciós i tendre,
amarada en el plomatge
verd i fosc
d'una eterna primavera.
Albert Bellmunt
Ca n'Alèxia (Menorca)
 |
Carme
