Espera'm, torno de la nit
ple d'imatges per tu.
Ahir va ser un gran dia
molt ple de coses:
ara l'aviram
dorm en el pal, les vaques ajagudes
damunt la palla, l'euga
plena renilla.
Hi ha ocells de mort: voltors, àguiles, altres
grans aus de presa que potser comencen
d'obrir els ulls dreturers, mentre les òlibes,
els grans ducs, els mussols, ja han fet
la feina que els pertoca.
Va naixent el dia
trist, emboirat.
La fosca fou espessa,
dura, fredosa, encara que en algunes
cases hi ha foc, mal sigui de butà.
Dóna'm clarícies
d'aquesta nit:
cantaven
nens invisibles amagats al fons
del bosc negríssim;
se sentia
la cobla, lluny, i la fressa
monòtona del mar.
A la plaça,
sota les voltes, cada estiu
ens asseiem una hora.
Aquestes
són les imatges que porto
del fons de la nit.
Joan Vinyoli (1914-1984)
Ara que és tard (1975)
