A les 8 h baixàvem a quiròfan. Aquesta vegada l'anestèsia epidural va ser diferent, durant tota l’estona tenia ganes de fer força i més força per què sortissis. Tampoc vaig poder veure’t pel mirall, però sentia com anaven sortint les parts del teu cos. Una vegada fora et van posar sobre meu, només tenia ganes de fer-te petons i petons. Et van posar uns tubs i vas plorar, era un plor més fort que el de la Mar però molt més suau que el del Pau. Quan et van tornar a posar sobre meu, vas obrir un ull per mirar-me, tenies el nas una mica xafat, però eres molt maca, jo no parava de fer-te petons.
