XXV
Cavalls dins de la nit,
cavalls de llum,
com llunes que galopen sobre els camps,
com rius fulgents, argentats, incansables
que anhelen mars de blaus encesos,
illes oblidades dins d’un somni.
Cavalls dins de la nit,
somnis que travessen segles i horitzons,
illes retrobades entre els ulls que estimes,
rius que t’arroseguen fins als llavis del mar,
on vas deixant a poc a poc de ser qui eres.
Tan sols els astres i els cavalls de la nit,
tan sols la Lluna il·luminant les llàgrimes de l’aire,
la solitud amb què et vesteixes per preparar-te per a l’últim gest.
©2016 Carles Duarte i Montserrat
Memòria de la llum
Tres i Quatre, S.L.
