Gràcies, Alèxia.
Per haver compartit el teu camí amb nosaltres.
Per haver-nos demostrat que som millors quan ens donem als altres.
Per haver-nos ensenyat a viure el moment i a no defallir en el camí.
Perquè vam ser feliços amb tu.
Perquè la teva alegria ens ajuda a continuar vivint.
Perquè aquest esclat de flors em recorda a tu.
Gràcies, en aquesta nova primavera, en que tornes amb nous colors i nova vida.
Ara deixo que la teva llum m’ompli, i m’acaroni.
 |
| Alèxia (Austria, 2006) |
