La noia que volia viure
ja pot veure els estels de nit
i somiar que navega lliure
pels camins de llum del jardí.
L’aigua del temps ja desfà l’àncora
i obre les ones dels sentits:
les flors i els arbres l’acompanyen
en el seu viatge infinit.
Per amor retorna a la terra
que escriu amb foc el seu desig:
la noia que volia viure
ja no està sola en la nit.
