Aquella tarda vam caminar per Ses Salines, enmig de la serenor dolça d’un paisatge vibrant, misteriós i clar alhora: tot era nou i inundat amb records de sal per totes bandes. Hi havia molta llum, alguns peixos saltaven, feliços, per l’horitzó blau dels nostres desitjos, i vam pensar molt amb tu, per tanta bellesa oferta que no podien veure els teus ulls. També hi havia una casa amarada per l’aigua, restes d’un naufragi per un port que els navegants cercàvem inútilment, perquè no calia buscar tan lluny els tresors que la vida amagava molt endins nostre. Ja cap al tard, el blau de les salines es confonia amb el blau del cel, sense lloc per la tristesa ni l’enyor. Érem ja el paisatge serè d’aquesta illa tan antiga, érem el teu record en el vol migrant de la llum, un doll de pau buscant terra endins la màgia del mar o el teu somriure.
Salines de Montgofra
T’ha inundat un repòs sense respostes
enmig d’aquesta estesa de miralls
encalmats, la vibració de l’aire
pels caminois entre les aigües lentes
i el desig transparent, la plenitud
d’una hora trista com les hores breus
dels líquens compartits al punt de l’èxtasi.
Si aquí el batec és lent, tanmateix passa
tot l’incendi dels ulls i la dolcesa
que sobreïx pels porus astorats,
el fluid mineral a raig de sòl
des de la fonda cova, el blau intens
del trenc febrós a dosis de vertigen
quan torna el pas cap a prades de sal
sobre les crosses del temps geperut
i els fulls en groc corgirats en descompte.
© Pere Gomila
Editorial Arrela 2015
