Per en Pau i per l’Alèxia
Perquè només vosaltres
sabeu el que s’amaga
darrere aquestes sigles.
Tu, mirant sense mirar
per la finestra, ulls closos,
el sol que lluïa aquell matí
radiant del mes d’octubre.
I tu, que li vas donar
el més profund del teu cos
per buscar el seu renéixer
més enllà d’aquelles cambres
fosques on lluitàveu per la llum.
Després, varen passar
hores, setmanes, segles
esperant el despertar
d’aquella sitja, però no es
varen trobar les cèl·lules,
malgrat la seva lluita cega
i desesperada per la vida.
Només vosaltres dos sabíeu
d’aquell moment transcendent
quan tota la felicitat seria
tornar a obrir els ulls,
i riure.
Germans de vida, germans
que es miren per la finestra,
els ulls per sempre oberts
en aquella tarda eterna
quan us vàreu donar la sang:
un riu d’amor immens
buscant la renaixença.
A. Schoenenberger (Barcelona, 2016)
