Fa dies que miro i torno a mirar aquest vídeo, i veig a l'Alèxia ballant, pintant, estimant...un vídeo preciós, càlid, valent, colpidor, una fusió estranya de tristesa i alegria, desesperació i ganes de viure, enyor i presència...amor i més amor.
Felicitats als autors, actors, músics i a la Fundació d'oncologia infantil Enriqueta Villavecchia, de tot cor, per tanta heroïcitat anònima i necessària.
Un gran homenatge a tots els nostres àngels, tots diferents i únics, però units per la mateixa cadena d'amor.
Petons al cel, Alèxia, segueixes ballant entre les estrelles i dibuixant la nostra llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada