Un preciós regal de la teva mare, que t'estima i et porta sempre, dia i nit, dins el seu cor.
Idea, disseny, selecció i muntatge de la pel•lícula: Carme Martorell
Gravat a Barcelona (octubre-novembre de 2010)
Música: Niña del Desierto
Lletra i Música: Núria Rossy
Amb la col•laboració de les amigues i amics de l’escola
Gravat als estudis Nómada 57 (Abril 2010)
Poema del aigua
Agua. Agua que interrumpe el sonido de los pájaros al cantar.
Agua que fluye, pero que a veces también se cuaja.
Agua que para unos es oro, y para otros no es nada.
Agua que se desliza por el río, cantando villancicos.
Agua que llora a llantos de felicidad.
Agua que tiene miedo, de caer en un orificio vacío, a la nada.
Agua verde, contaminada, sucia, mala, que ya no podrá volver a sanar.
Agua que sale a borbotones, alegre de poder ser ella, poder ser agua.
Agua, …y nada más.
(Alèxia, 2008)
2 comentaris:
Alèxia, quin regal més maco de la mama. M´ha emocionat molt. Encara recordo quan vam comprar els bessons amb els que surts i el seu cotxet. Totes les fotos i filmacions són precioses i emocionants, i el poema, i la cançó. Tot plegat una meravella i aigua per tot arreu. El mar és necessari per a mí, i des de fa un temps, cada cop que el veig penso en tu...i em sento més aprop teu...i em sento bé.
Hola de nou, torno a ser per aquí, submergida en el mar infinit de la sirena més preciosa...
El video m'apropa més a tu Alèxia, als qui no t'hem conegut abans, però que ara et portem a dins el cor...
Petonets fins al cel Alèxia...
Publica un comentari a l'entrada