Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.
L'ùnica pàtria és la vida.
Ponç Pons
Asseguda sobre les pedres del temps
somnies
navegues per un mar inclement
que voldries
et portés aquí, en aquest moment
que et veiem tangible i transparent,
descansant després d’un llarg viatge.
En aquesta nau vam entrar un dia
innocents, ignorants que profanàvem
el lloc on la mort bastia gelosies
i vam pujar a dalt a prop del mar
on el cel i l’aigua es confonien.
Jugàvem, érem feliços, durava el dia.
Ara aquesta llum ens porta a tu de nou
davant aquestes pedres lluents de foc
on mires d’abraçar-te, arraulir-te, protegir-te.
No tinguis por, filla, estem amb tu bastint-te
pedra a pedra aquesta paret d’amor
on viatgem junts, com en aquell temps llavors,
ara és el cel la mar i la nau sa nostra vida.
Albert Bellmunt
 |
| Sa Naveta © Carme |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada