M'agrada molt la metàfora de la consciència com un diamant que difracta la llum però no és la llum, i que ens fa brillar en la nit de l'univers.
Depenem de la llum, la nostra història ve de la llum i acabarà el dia que deixi de brillar a dins i fora nostre.
No tenir llum pròpia ens agermana, ens fa més humils, calma els pensaments de solitud o les preguntes que no tenen resposta.
No necessitem més que la llum.
Ella brilla sempre; si estem atents i obrim els ulls, la por s'esvaeix perquè som el mirall del seu origen.
A 100 Days Project
Day 40
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada