Pedra a pedra
anem bastint la casa;
és un camí llarg,
de vegades feixuc,
però tenim sempre
la teva llum
al final del camí:
a l’estiu brilles
com el mar
de la teva infantesa,
a l’hivern, els cinc fars
dibuixen una estrella
que ens acompanya
els mesos foscos.
Somni a somni
arribarà el dia
quan la casa estarà
plena de gent,
com tu volies;
llavors bategaràs
de nou,
incansablement,
en aquest gran cor
al mig de l’illa:
lluny del dolor i de la por
saltarem junts les onades
d’aquest mar antic,
i no s’acabarà mai el dia.
La casa gran al mig del mar,
la casa on vivia l’alegria.
Menorca, 22 d’agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada