dimecres, 20 de novembre del 2013

Pedra-petxina


M’agrada mirar com t’estimava...a vegades necessito mirar com t’he estimat.

La teva mare




4 comentaris:

Natxo Rovira ha dit...

Hola família.
En aquest dia assenyalat us vull fer arribar una abraçada virtual que pretén aportar una mica de consol i afecte, una mica d'esperança també, i la meva empatia i solidaritat amb les vostres emocions, siguin les que siguin, la meva pròpia història em fa intuir que crec poder entendre-les totes i solidaritzar-me fins al moll de l'os. I també el meu petit homenatge per mantenir viu el record de l'Alèxia, a qui no vaig conèixer en vida però que he conegut a través dels vostres records.
Ara m'he detingut una estona per submergir-me amb consciència en aquestes imatges entranyables d'un passat ple de felicitat, per voler recollir modestament una mica de tot allò que voldríeu plorar. Entenc que heu volgut tornar als mateixos indrets, indrets de la preciosa illa de Menorca, on tot convida a viure, intentant empapar-vos de l'energia allà desada pels vostres 'moments feliços'.

Avui, especialment, el meu record per l'Alèxia i per vosaltres

Unknown ha dit...

Estimada Alèxia, Tota la teva vitalitat és entre nosaltres. L'il·lusió de descobrir coses, de preguntar-ho tot, de riure, de cantar, d'estimar i abraçar amb tota la teva tendresa el teu voltant. Ets ben forta i maca aquí i sempre. La nostra dolça "querubina". Gràcies per compartir tots aquests moments màgics amb nosaltres. T'estimem força. La teva tia Teresa.

Aina Jené ha dit...

Hola família, sóc l'Aina de la UEC.


Quin video més bonic. I que maca que era l'Alèxia! Avui més que mai la recordo a ella i al seu somriure amb el que ens il·luminava a tots. I l'alegria que inspirava.

Continueu escrivint i fent videos per l'Alèxia, són preciosos.
Una abraçada i molts petons,

la seva amiga Aina
(i la seva família)

Anònim ha dit...

T'hem estimat i sempre t'estimarem . Joana, Laia , Elisabet i Jeroni