dissabte, 27 de juliol del 2013

Et vull com eres

                                                              Wherever you go, whatever you do 
                                                                             I will be right here waiting for you 
  
 Jo no vull ser aquesta persona
vas dir-nos
mentre el teu cos lluitava
per ser de nou aquella noia feliç
que caminava per la vida com un àngel.

Jo vaig mirar-te: et volia com eres
la meva filla amant del riure
el meu tresor de llum inabastable
et volia com eres, encara que el teu cos
hagués empès un camí blanc sense retorn.

Lluitaren per no dir-nos el que l’aigua
amagava dins d’aquella ona poderosa:
que tu eres, per sempre, aquesta persona
que lluitava per sobreviure al mar,
i que jo t’estimava foll, desesperat,

tal com eres, que no podies ser un altre,
perquè el destí t’havia lligat a aquell cos,
i aquell cos eres tu, filla meva, aquest viure
que ens deixaves com un calze d’amor roent,
les hores amarades de tu, en els capvespres.

Entenc el teu cant desesperat d’amor
per ser un altre, per seguir vivint
més enllà d’aquella cambra fosca
d’aquell cau d’amor on lluitares, valenta,
per veure la llum d’un nou dia,

però jo et vull tal com eres, al·lota meva,
i estim profundament aquesta persona
que vam fer créixer junts: el riure
ample d’una noia feliç, que camina
per la vida com un àngel amb mi, per sempre.

                                                Barcelona, 27-07-2013 


                                                                      Albert Schoenenberger © 2013