Amigues i amics de l’Alèxia,
ara que acaba una etapa molt important de les vostres vides, on alguns de vosaltres continuareu al Villena estudiant el batxillerat i altres pot ser seguireu fent camí en un altre escola...
ara recordo fa tres anys, quan acabàveu el curs de primer de ESO i us preparàveu feliços per les vacances, l’Alèxia va passar una tarda molt feliç amb vosaltres, a casa de la Mònica, us vau banyar, vau viure i assaborir intensament l’inici de les vacances...
vull pensar que aquests moments de felicitat duren i duren, malgrat el pas del temps, i que vosaltres, com nosaltres, vau tenir la sort de compartir una part de les vostres vides amb l’Alèxia, fent-la feliç així com ella era feliç rient i passant-ho bé amb vosaltres...
heu crescut, estudiat, sortit, rigut, plorat, us heu il·lusionat, heu viscut intensament aquests tres anys de la ESO que tots hauríem desitjat, que tots hauríeu desitjat poder compartir amb la vostra amiga Alèxia...
crec que ella, malgrat tot, ha continuat d’alguna manera fent camí amb vosaltres, l’heu portat durant tot aquest temps a les vostres vides, ha rigut i plorat amb vosaltres, ha estat present en aquests moments tan importants, ara que enceteu una nova etapa...
perquè ella hagués volgut continuar estudiant, gaudint del món com ho heu estat fent vosaltres, com ho fareu a partir d’ara cadascú en el seu camí, no des de la tristesa sinó des del goig de viure...
us desitjo, com segur ella hagués volgut, que continueu vivint profundament, intensament, i que la porteu sempre dins vostre amb alegria, com era ella, la nostra filla, la vostra amiga, l’Alèxia...
una abraçada de tot cor
2 comentaris:
A Aragó hi ha una dama
que és bonica com un sol
té la cabellera rossa
li arriba fins els talons
Sa mare li pentinava
amb una pinteta d´or
sa tia els hi esclaria
els cabells de dos en dos
cada cabell una perla
cada perla un anell d´or
cada anell d´or una cinta
que li volta tot el cos
Ahir amb el papa i la mama vaig anar al Teatre Grec a sentir a la Maria del Mar Bonet. Alèxia, feia tant que no anava al Grec!!La última vegada hi havíem d´anar amb els papes i tu et vas posar malalta, no hi vam anar ni hi vam tornar mai més. Ahir el Patrick no va poder venir i jo vaig pensar molt en tu, Alèxia. Quan va cantar la seva versió de la Dama d´Aragó encara vaig pensar més en tu, en els teus rínxols, en lo bonica que ets i en com t´estimem i et deixes estimar. Va ser una nit molt maca, Alèxia, un regal molt maco que em van fer els papes. Gràcies, muaak!!
Sa germana els hi trenava
amb una cinteta d´or
sa padrina els hi untava
amb aigua de mil olors
Sa germana més petita
li baixava el lligador
el lligador que li baixa
és un floc de molts colors
Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós
-no fóssim germans, Maria
mos casaríem tots dos.
Ai amorosa Alèxia
robadora de l´amor...
ai de l´amor.
Alexia, nuestra alegre niña, tan vital, te echamos de menos siempre. Ayer paseando ví frente a mí una niña de unos dos añitos que iba caminado de la manita de su abuelo que llevaba también en la otra mano a su hermanito algo mayor y me fijé en ella pues era muy muy parecida a ti, Alèxia, con la carita redonda, el pelo ondulado cortito castaño y la boca pequeñita entreabierta mirando con curiosidad a su alrededor y me recordó mucho a ti, tan bella ya de pequeña y tan viva. Qué haríamos para poderte abrazar y estrujarte de nuevo, fuerte, muy fuerte…! Te queremos. Un beso muy grande.
Publica un comentari a l'entrada