Fa pocs dies ens van venir a veure els nostres amics, el Patrick i la Laura, ens van portar una rosa del seu jardí, i ens van deixar aquesta preciosa carta per a tu:
Estimada Alèxia:
Una rosa de jardí...des de ja fa uns mesos tenim un petit jardí, i en aquest petit jardí hi tenim un roser preciós, immens, que l'omple tot ell. I, des de que hi som, quan el veiem pensem en tu. Ell ens omple el petit jardí igual que tu ens omples cada dia, sempre té roses, de vegades només una, però n'hem arribat a comptar més de vint. Ja pot fer fred o calor que ell sempre ens obsequia amb les seves roses de jardí, i precisament per això pensem tant en tu. Sempre tenies un somriure fos quina fos la teva situació...d'on treies tanta força, Alèxia? Segurament et sabies i et saps estimada, estimada per la mama i el papa, per la Mar i pel Pau, i és tant el que reps que tens forces per a oferir roses cada dia. Ara ens ha donat una rosa de tardor per a il·luminar les curtes tardes de novembre. Altres vegades son branques noves i espigades que apunten al cel, roses d'estiu que, solitàries i valentes, desafien el sol tòrrid o també l'indescriptible esclat de la primavera. Aquest roser és viu com ho ets tu, Alèxia.
Ara a nosaltres només ens queden les roses, ens agradaria tenir-te tota, però només ens queden les roses i no saps pas el que sentim cada dia amb les teves roses! Ens ajuden a lluitar, a somriure i a estimar. Per això, avui per a tu et portem...una rosa de jardí.
T'estimem
Patrick, Laura, Anna, Blanca i Isra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada