El dilluns la teva padrina, Alícia, va anar amb l'Haide i el Guillem a portar una bola de Nadal per decorar l'arbre de Sant Joan de Déu. M’ha donat aquesta carta per a tu, Alèxia:
"Ens van fer la proposta des de l'escola de l'Haide, la idea era fer uns penjolls per l'arbre de Nadal de Sant Joan de Déu, perquè els nens que estan ingressats a l'Hospital durant aquests dies tant assenyalats, poguessin tenir el caliu i la il·lusió del Nadal des de la seva habitació, no totes donen al pati central on hi ha l'Arbre, però ens van dir la majoria.. de seguida vaig pensar en tu, Alèxia, tu no hi vas passar cap Nadal, però la meva germana em va dir quan estaves ingressada que qualsevol cosa que vingués de fora t’agradava. Nosaltres no la vam fer la bola, aquest any no, però en vam comprar una de grossa com una pilota de football, era de la Minie i el Mikey, molt bonica, perquè es veiés des de lluny. Va ser molt emocionant, tota l'estona vam estar pensant en tu, Alèxia, quan veia les finestretes de lluny i els nens que treien el cap per contemplar l'Arbre, la xocolatada, els grups de nens que cantaven, els voluntaris que repartien xocolatines, la grua penjant el centenars de boles de Nadal que hi havia...tot em feia pensar en tu, com si tots els nens que hi havia a les habitacions fossin tu o una petita part de tu. Quan es va fer fosc varem fer un compte enrere i l'arbre es va il·luminar, molt bonic, semblava una espurna d'esperança per tots aquells nens, per mi, ja no n'hi ha d'esperança. Però vindrem cada any a la casa dels cent ulls, per compartir amb tots els nens aquest moment i sobretot està a prop teu per uns minuts."
La teva padrineta, Alícia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada