M’agradava quan entraves ballant a la cuina els dissabtes al matí...
...m’agradava la teva il·lusió infinita perquè comencés el curs i jo et despertés amb aquella frase ‘vinga, Alèxia, que és el primer dia d’escola’...
...m’agradava el teu riure decidit i feliç per viure...
...m’agradava el teu amor infinit pels animals i la natura...
...m’agradava quan posaves el teu cap sobre la meva espatlla, tancaves els ulls i m’estimaves...
...m’agradaven aquelles tardes quan seies al darrere de la teva mare i la pentinaves de mil i una maneres...
...m’agradaven tant aquelles caixetes de paper amb sorpreses que ens feies pel meu aniversari i el de la mama...
...m’agradava com et preocupaves i com et cuidaves de les teves amigues...
...m’agradava tant veure’t entrar contenta cada dia a l’escola, el teu cabell saltant i ballant amb el vent...
...m’agradava com jugaves amb els teus cosins i les teves cosines...
...m’agradava la teva passió pel bàdminton...
...m’agradava tant quan jugàvem tots cinc les tardes de diumenge...
...m’agradava quan ens feies aquells còmics com petits llibrets que parlàvem de la nostra família i les seves aventures...
...m’agradava la il·lusió que posaves en totes les petites coses de cada dia...
...m’agradava perquè pensaves que el món era decididament bo...
...m’agradava quan el matí de reis els teus germans t’enviaven perquè em preguntessis si ja podíeu obrir els regals de reis...
...m’agradava molt la teva confiança en la força dels somnis...
...m’agradava com jugaves amb el teu gatet, en Plutó...
...m’agradava veure’t ballar tant seria i concentrada en les classes de ballet de final de curs...
...m’agradava el teu amor infinit pel cant i per la música...
...m’agradava tant com t’agradava fer feliç a la teva mare...
...m’agradava veure’t córrer i jugar amb els teus germans, pels camins blaus d’aquells estius inoblidables a Menorca...
...m’agradava quan em deies que el millor d’acabar l’escola era poder fer els quaderns de vacances...
...m’agradava la teva passió per la màgia i les sorpreses...
...m’agradava veure’t volar a les cadires del Tibidabo...
...m’agradava com brillaven els teus ulls quan dibuixaves i pintaves durant hores i hores...
...m’agradava perquè el teu cor s’assemblava molt al primer dia de primavera...
...m’agradava veure’t créixer i com gaudies creixent i fent el teu propi camí...
...m’agradava tant la teva força enfront de l’adversitat, el teu coratge immens i la teva determinació per viure...
...m’agrada molt haver-te donat la vida, filla, haver pogut compatir tots aquests anys amb tu, i t’agraeixo humilment totes les coses bones que m’has ensenyat d’aquest món màgic i feliç que trepitjàrem junts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada