A les 8 h baixàvem a quiròfan. Aquesta vegada l'anestèsia epidural va ser diferent, durant tota l’estona tenia ganes de fer força i més força per què sortissis. Tampoc vaig poder veure’t pel mirall, però sentia com anaven sortint les parts del teu cos. Una vegada fora et van posar sobre meu, només tenia ganes de fer-te petons i petons. Et van posar uns tubs i vas plorar, era un plor més fort que el de la Mar però molt més suau que el del Pau. Quan et van tornar a posar sobre meu, vas obrir un ull per mirar-me, tenies el nas una mica xafat, però eres molt maca, jo no parava de fer-te petons.
1 comentari:
Avui m'han vingut moltes ganes de compartir aquest moment que descriu un matí de fa quatre anys. Desitjo que el rebeu en pau família. Avui a casa tornarem a compartir una estona amb tu Alèxia.
Alèxia,
Avui al sortir hem trobat a la Iaia.
Tot caminant cap a casa ens ha dit que anava a comprar-te unes flors, avui és el teu aniversari. Avui hauries fet setze anys aquí.
Les teves cosines han fet silenci, i quant hem deixat la Iaia m'han dit que el temps havia passat tant depressa! "Jo en tenia vuit" " i jo sis" " jo era molt petita oi mare".
És difícil parlar de tu sense que ens atrapi la tristesa. Però vull recordar-te amb la il·lusió que tu sempre encomanaves, et recordo molt riallera i vull que les teves cosines que tant t'admiraven, ho segueixin fent, per tot el que van viure amb tu i tot el que les pots acompanyar sempre. Recorden molt els estius a Moià jugant a dins les casetes i perseguint-vos pel jardí.
Avui he pensat que era bo recollir el seu pensament i encendre una espelma que tenim a la taula on hi han encara tres petits fanalets que varen fer elles amb pots de iogurt per celebrar la llum del Nadal.
Avui era un dia per celebrar el teu naixement, la teva vida i el que havíem tingut la sort de compartir.
Abans de dinar hem encés les llumetes, les seves i la més gran que hem posat per tu. I hem recordat que avui era el teu dia, que sempre tenies ganes de viure, i que la vida és bonica.
Hem fet l'esforç d'aturar-nos i recordar una cosa que ens ha agradat molt aquesta setmana, un cosa que hem fet per algú i una cosa que creiem que hauríem pogut fer millor.
Hi així tot xerrant hem estat dinant amb tu el dia del teu aniversari.
Que per molts anys el teu dolç record sigui capaç de fer-nos créixer amb l'horitzó de veure't feliç, siguis on siguis, per què compartim la teva força per viure.
Aquest moment que repetim cada any de manera conscient.
I també el repetim altres dies, dies quotidians, sense número, és el record, la presència silenciosa de l'Àlexia, la que ens encoratja a viure ben ferms.
El dia comença a allargar-se i s'agraeix.
Una forta abraçada.
Eva
Publica un comentari a l'entrada