Avui penso tremendament en tu, Alèxia, en una connexió molt íntima i càlida, i em ve a la memòria, de forma immediata, un poema de Vicente Aleixandre que em va quedar gravat a la meva joventut (un dels meus poemes favorits) i una foto teva amb una amiga, una nit de festa en els campaments de l'estiu de 2006 amb la UEC de Gràcia, quan tenies 11 anys, i on ja s'endevina com eres, com anaves a ser en els propers anys, una noia bonica i molt bona persona, una noia alegre, segura i contenta de viure el seu temps, la seva vida.
Així em vens avui, directa, sencilla, feliç, i no vull deixar-te marxar, malgrat que et sé lluny, molt lluny, i et sento aprop, molt aprop alhora, i no sé com resoldre aquest estrany misteri del viure.
Molts petons del teu pare que t’estima i t’estimarà sempre.
Adolescencia
Vinieras y te fueras dulcemente,
de otro camino
a otro camino. Verte,
y ya otra vez no verte.
Pasar por un puente a otro puente.
—El pie breve,
la luz vencida alegre—.
Muchacho que sería yo mirando
aguas abajo la corriente,
y en el espejo tu pasaje
fluir, desvanecerse.
Vicente Aleixandre, Ámbito (1928)
2 comentaris:
Hola Alekia, com et deia la teva cosina Dudi! Et trobem a faltar moltísim, sempre estàs amb nosaltres. Moltes felicitats Xía!!! A la Durga li agradaria ensenyar-te un grup que es diu “Les enfoirés” (millor no traduir, ja ja ja!) que cada any far un concert per recaptar diners per la gent que no te per menjar. Es molt xulo i segur que t’agradaria també molt. A veure si el teu pare pot penjar aquesta cançó, que de segur que t’agradará:
http://www.jukebo.es/les-enfoires/videoclip,qui-a-le-droit,ss0z3.html
Un petó ben gros de part dels Teresos <3
T’estimem molt, molt!!!
¡Gracias, Dudi, una canción muy bonita, seguro que a Alèxia le hubiese encantado! ¡Dentro de unos días habrá una sorpresa en el blog!
Publica un comentari a l'entrada