Balla, balla sense parar,
Que res no t’ho prohibirà.
I de l’amor?
Que s’en ha fet del teu amor?
El que t’envoltava la mirada?
Qui te’l podrà conquistar?
Peró tu balla, balla sense parar,
L’altre dia et vaig veure ballant sota l’horitzó,
Amb tanta dolçor
Que el meu cor es va enamorar de tu,
Però ballarina, balla sense parar...
(Dibuix i Poema de l' Alèxia)
2 comentaris:
Preciós el dibuix, preciós el poema, preciosa la teva vida, preciós el teu record...(però no hauria de ser record...)
preciós, commovedor...
i llegint aquest poema i admirant aquest dibuix, jo em pregunto... perquè els nens que se'n van éren (i són) tan especials?
Publica un comentari a l'entrada