dimecres, 24 de març del 2010

A l’estudi de gravació amb la Núria Rossy
















Avui ha estat un dia molt especial, Alèxia. Te’n recordes quan vas demanar permís a la Núria, a final de primer de ESO, per assistir a la seva classe de música? Llavors vau assajar el 'Puede Ser' del Canto del Loco, o el 'Cuando Me Vaya', de Melocos. La Núria et va treure aquesta foto tan maca, on surts pensativa , somiadora, a saber què estaves pensant mentre senties aquelles melodies, després de la experiència tan dura que havies passat, i del curs que tan brillantment t’havies tret al final! Sembla tot tan llunyà i tan proper alhora!

Avui s’han tornat a reunir els teus companys i companyes de curs per a cantar-te una cançó que ha composat per tu la Núria Rossy. Es diu ‘Niña del Desierto’, i està basada en aquell dibuix teu tan maco de la mare amb el seu fill, al desert, que tenen que marxar, lluny de casa, mentre es veu sortir el sol al fons, entre les muntanyes. Bé, la Núria ha escrit una lletra increïble, que parla de tu com si et conegués de tota la vida. Ella sempre diu de tu que eres un àngel, que tenies curiositat d’aprendre de tot, que eres observadora, intel·ligent, molt respectuosa amb els altres, afectuosa, comprensiva, que estimaves i et feies estimar....només li van caler dos mesos per conèixer-te tan a fons!

La Núria sempre diu que va ser un regal poder creuar-se amb tu. Ara la Carme i jo pensem que som molt afortunats d’haver-nos creuat amb la Núria, i que la Núria s’hagi abocat tant en nosaltres sense tot just conèixer-nos. Ella ha posat la lletra i una música preciosa al teu dibuix, i aquesta cançó forma part d’un disc que la Núria està gravant i que esperem pugui tenir el ressò que es mereix, per la qualitat i la sensibilitat que ha posat la Núria en aquest projecte.

Avui ha estat el dia per la gravació de la part que canten les teves amigues i els teus amics de l'escola, han vingut molts, i veure’ls a tots cantant, a la teva memòria, ha estat un moment molt intens per nosaltres. Mentre els filmava, amb la meva càmera antiga de vídeo, m’ha tornat per uns segons aquell temps de les festes de final de curs de l’escola, ara fa molt anys, quan et filmava a tu, presentant la festa, o actuant en una obra de teatre, o ballant, o cantant ja relaxada al final de la festa, envoltada dels teus companys...ara ells t’han recordat, t’han estimat, i aquest homenatge ens omple d’orgull malgrat la tristesa tan gran que tenim perquè ja no ets amb nosaltres.

Moltes gràcies, Núria, i moltes gràcies amigues i amics de l'escola!

Us estimem!

3 comentaris:

Laura ha dit...

Alèxia, a casa encara no hem sentit la musica, però si que hem llegit la lletra i realment és preciosa. Ens vam emocionar molt amb el teu padrí quan la vam llegir. Ahir va ser, segur, un dia molt bonic per als papes, els teus amics i amigues i la Núria. Estem molt contents que s´hagi fet un acte com aquest!
Molts petons petonets i petonassos!!

Alícia ha dit...

Fa dies que em miro el blog, desde que es va publicar i sempre intento posar un comentari, però m'emociono i al final ho deixo estar..m'agrada molt com està fet, els escrits, el color, el poema del teu pare..., són preciosos, igual que els comentaris dels amics i familia, hi ha moltes persones que t'estimen, et feies estimar molt!, i no és una cosa senzilla... Aquí ens trobem tots, això és bonic.
Jo continuo pensant , que un dia ens tornarem a veure.
petonets

Aina, amiga de la UEC! ha dit...

M'he mira´t el blog, i només puc dir que es preciós. Està fet amb molt d'amor, carinyo i delicadesa.

A la foto surt guapíssima! Els poemes i textos són molt bonics. La música es també molt maca, i els dibuixos xulissims.

Aniré passant per aquest blog tan bonic!

Alèxia jo sempre et portaré dins del meu cor, i sempre t'estimaré!

Aina! (: