Ahora que ya recalas, o ya has pasado, internauta 10.000 en este puerto, quiero agradecerte tu tiempo compartido, desde que hace tres años partió a navegar el blog en recuerdo de nuestra hija Alèxia.
El amor que traías como bagaje ha dejado huella. Tus ojos, que en las palabras y en las fotos buscaban que la vida quieta volviese a vibrar de nuevo, dan nueva luz y abren caminos al amor, varado antes de tiempo, de nuestra hija.
Sí, ha habido tristeza, mucha tristeza y desespero. También un ámbito de búsqueda constante de las razones de un destino inesperado. Reflexiones serenas, pero también cantos desesperados, sobre la causa de tanta desdicha.
Ha habido lugar también para los recuerdos dulces, tiempo para volver a sentir la alegría profunda de Alèxia, de su canto a la vida, para seguir esa estela de amor que ha dejado en todos aquellos que tuvimos la suerte de compartir su vida.
Es también un puerto de esperanza y de consuelo para todos aquellos que, desesperados tras ver partir lo más preciado de sus vidas, piensan que no hay futuro, ni presente.
Escribir, sacarlo todo afuera, compartir, saber que no estamos solos, que es posible seguir en el camino, que podemos decidir, a pesar de todo, afrontar con coraje esa brutal tormenta, que nos aguardan islas inesperadas.
Gracias, navegante silente y tranquilo, que haces posible que Alèxia siga entre nosotros, en ese estar con gente que le hacía tan y tan feliz. Porque con tu presencia anónima rescatas de la soledad una vida destinada al amor y a la felicidad.
Porque contigo ella no está sola, sigue navegando en mar abierto, soñando con su estrellita de mar.
 |
| Vaixell a Menorca, estiu 2005 |
2 comentaris:
Gracias por dejarnos compartir este viaje y mantener viva esta hermosa y eterna llama de amor hacia Alèxia. Su vitalidad y alegria sigue finalmente fluyendo en vuestras y nuestras vidas lo que nos ayuda y llena de alegria en este sentido. Alèxia, seguimos tu estela de colores y energía, sabes que te queremos y te echamos de menos. Un abrazo fuerte. Teresa
Fent endreça he trobat aquest escrit que fa temps vaig escriure i no vaig saber enviar.
Avui m'han vingut moltes ganes de compartir aquest moment que descriu el mail de fa quatre anys. Desitjo que el rebis en pau.
Alèxia,
Avui al sortir hem trobat a la Iaia.
Tot caminant cap a casa ens ha dit que avui anava a comprar-te unes flors, avui és el teu aniversari. Avui hauries fet setze anys aquí.
Les teves cosines han fet silenci, i quant hem deixat la Iaia m'han dit que el temps havia passat tant depresa! "Jo en tenia vuit" " i jo sis" " jo era molt petita oi mare".
És difícil parlar de tu sense que ens atrapi la tristesa. Però vull recordar-te amb la il·lusió que tu sempre encomanaves, et recordo molt riallera i vull que les teves cosines que tant t'admiraven, ho segueixin fent, per tot el que van viure amb tu i tot el que les pots acompanyar sempre. Recorden molt els estius a Moià jugant a dins les casetes i perseguint-vos pel jardí.
Avui he pensat que era bo recollir el seu pensament i encendre una espelma que tenim a la taula on hi han encara tres petits fanalets que varen fer elles amb pots de iogurt per celebrar la llum del Nadal.
Avui era un dia per celebrar el teu naixement, la teva vida i el que havíem tingut la sort de compartir.
Abans de dinar hem encès les llumetes, les seves i la més gran que hem posat per tu. I hem recordat que avui era el teu dia, que sempre tenies ganes de viure, i que la vida és bonica.
Hem fet l'esforç d'aturar-nos i recordar una cosa que ens ha agradat molt aquesta setmana, un cosa que hem fet per algú i una cosa que creiem que hauríem pogut fer millor.
Hi així tot xerrant hem estat dinant amb tu el dia del teu aniversari.
Que per molts anys el teu dolç record sigui capaç de fer-nos créixer amb l'horitzó de veure't feliç, siguis on siguis, per què compartim la teva força per viure.
Aquest moment que repetim cada any de manera conscient.
I també el repetim altres dies, dies quotidians, sense número, és el record, la presència silenciosa de l'Àlexia, la que ens encoratja a viure ben ferms.
El dia comença a allargar-se i s'agraeix.
Una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada