dilluns, 11 d’octubre del 2010

ASOMADA AL MAR (Laura Benítez)


Laura pintó esta imagen de ti, aunque ella no lo supiera.

Estás soñando con tu estrellita de mar, Esmeralda, dormida en el mar sereno de Cala Pudent. Tienes diez años, la isla te esperaba. Tu cabellera danza en un ballet de mar que tu cuerpo imaginaba, el sol te arrulla en un espiral de alas invencibles, que nacen del sol o regresan a él después de viajar en tus abrazos, en un mar sereno de nácares y azucenas. Sí, tu cuerpo liviano sobre la roca, que el agua esculpe o besa, en la añoranza ciega de ser y crecer, porque el tiempo ha perdido el rumbo, salpicado por esa dulzura simétrica en que las olas te persiguen. Sí, tu cuerpo que asciende, proa de calizas grises y rojizos limos, donde cabalgas valiente, exuberante, gozosa de ser y sólo ser, en esta mañana bella, e irrepetible. Unes cielo y mar con tu brazo firme, y en tu mano plena abierta buscas aquel sueño que depositaste en el mar un día, y que ni el embate de las olas ni el ocre de los inviernos no podrán borrar nunca. Porque soñaste ser sirena un día de este mar enamorado, porque floreces hermosa en estos claros bancales, anidada firme en los arenales prístinos, navegante feliz, inocente y pura, que en la mañana suave del verano reverbera.

3 comentaris:

sandra y cris ha dit...

Alèxia, la sirena del mar etern, del mar infinit.... El teu amor traspassa fronteres, el teu cor em parla amb la tendresa de la teva mirada...

Soc la Sandra i avui he tingut el gust de passejar per aquest raconet tan ple d'amor. També vaig perdre la meva petita, però cada vegada estic més segura que com diu la frase de Tagore que tens escrita és el seu cor el que em parla i m'ajuda a seguir,... és la seva llum la que il.lumina les meves passes...
Una abraçada tendre plena de forces

Anònim ha dit...

Soc la mare d´en marc, vaig perdre el meu fill el 30 de desembre 2007, tenia 14 anys.
La seva mort va ser de cop , accident de moto.

Avui he entrat en el blog de Merçè castro i he vist
el teu blog..
He tingut la sort de poguer compartir el que sents , i com era la teu dolça , wapa i valenta princessas.
Jo tambè al començament vaig buscar i buscar ajuda.
curiosament vaig conèixer 2 blogs , primers.
El primer va ser de la DÚNIA que surt en el comentari
d´adalt, i mitjançant el seu vaig conéixer el d´en
david rovira...

Aixís vaig animar-me a escriure el blog TU SEMPRE REIES , on expliqui a en marc tot el que estic visquent sense ell...
Estimada com dius ...s´ha de començar una
"nova vida " una vida diferent...
MOLTES FORÇES...
UNA ABRAÇADA.
marina

Laura ha dit...

Finalment avui hem vist "Asomada al mar". Un quadre preciós, Alèxia, realment ets tu, no pot ser altre; somniadora, alegre, rodejada de mar i entusiasmada per l´estrella que acababes de descobrir,un moment ple de color com ho és la teva vida i tot això envoltat del moviment del cel, del mar i del teu cos de ballarina. Preciós, Alèxia, només pots ser tu.